Activitats

https://docs.google.com/document/d/1NVjrLuqQnzgTV3SfLAY-u9k8_VLzQKs1wDqTOZphYeU/edit?usp=sharing

ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

ACTIVITAT 1; Idees prèvies
A partir de les característiques donades de cada sector de Girona...Situar.
Girona és el centre urbà més important de l’entorn, un potent centre d’atracció comercial i laboral.
El municipi està dividit en 9 barris ​(Centre, Eixample, Est, Mas Xirgu, Montjuïc, Nord, Oest, Santa Eugènia, Sud).
http://www2.girona.cat/documents/11622/242394/Planol_regidoriesbarris_2015-19.pdf

ACTIVITAT 2; Idees prèvies
Respondre:
-Què és un eixample?
-Acabes de mudar-te i busques el millor lloc a on conèixer i relacionar-te amb nens i nenes de la teva edat. A quin sector de Girona t’agradaria viure? Per què?
-Les universitats i les zones industrials estan situades en sectors concrets de Girona. Quina relació hi ha entre aquest factor i el nombre d’habitants?
-Què és el que separa les diferents àrees del nucli urbà de Girona?

- El centre penitenciari de Girona podria situar-se a l’eixample? I al barri de Santa Eugènia? Per què?

ACTIVITAT 3; Projecte
En grups cooperatius, treballar aspectes de tots els barris o sectors. Al final, s’intentarà fer una síntesi globalitzada. Es tracta de que els alumnes relacionin les estructures dels barris en relació a la societat que hi viu.

OBJECTIUS
Mitjançant aquestes activitats els alumnes han de saber que les estructures territorials no sorgeixen a l’atzar. Així com la relació que hi ha entre aquestes, la gent que hi viu, les activitats que s’hi fan, etc.

• Conèixer la localització geogràfica i organització territorial de Girona
• Establir la relació entre estructures dels carrers/formació de barris (sectors) i societat.

ACTIVITAT 4  

Diferenciar les tres èpoques més importants de la ciutat de Girona i classificar a quina d’aquestes èpoques pertanyen segons l’estructura urbanística de la ciutat cada un dels plànols esmentant les característiques pròpies que els diferencien uns dels altres.

Respondre:

• Perquè creieu que el plànol forma part d’aquesta època?
• Quins fets històrics són més importants en cada una de les èpoques?
• Com creieu que serà Girona en un futur? Per què?

OBJECTIUS: Diferenciar les diferents variacions urbanístiques que ha patit Girona al llarg dels anys i els fets històrics més importants de la ciutat.

Per tal de fer un aprenentatge més vivencial, aprofitariem aquesta activitat per fer un petit recorregut per Girona, contrastant diferents monuments que encara són presents d’altres èpoques de la història.

ACTIVITAT 5

Les intervencions arqueològiques a la ciutat romana de Girona han estat realitzades en diversos llocs de la ciutat, però és a l’entorn de la Catedral on han estat més intenses, facilitant noves descobertes. Recentment aquests treballs arqueològics han aportat noves dades que ens han permès conèixer millor les diverses etapes de l’evolució de la Girona romana i el seu entorn.

L’objectiu és fer-se una idea global dels elements que conformaven la ciutat romana de Gerunda. La distribució espacial de la mateixa, l’ordenació del territori al seu entorn, les adaptacions a la topografia, etc.

L’itinerari consta de 7 punts, els donarem als alumnes un plànol i hauran de situar sobre el mapa on creuen que es troben cada un dels punts de l’itinerari en l’antiga Gerunda.

Punt 1: Porta Nord o portal de Sobreportes

La porta nord, coneguda des de l'alta edat mitjana com Sobreportes, era l'entrada al nord de la ciutat romana. Actualment hi ha dues torres de defensa rodones, d'època medieval, d'uns 12 metres de diàmetre. Aquestes franquegen el carrer de la Força, antic cardo maximus de la ciutat, que fou traçat damunt l'anomenada Via Augusta.


Punt 2: El Fòrum

El fòrum romà de la ciutat era la plaça central on es reunia tot el poder religiós, cívic, econòmic i polític de la ciutat romana. A Gerunda, aquest punt neuràlgic es va situar, excepcionalment, a la banda nord de la ciutat, des de la Catedral fins al carrer Ballesteries.

Punt 3: Parament de mur a la Plaça Sant Feliu

El traçat de la muralla continua des de Sobreportes en direcció cap al riu. En aquest sector, davant de l’església de Sant Feliu, encara hi ha restes d’un tram conservat de la muralla.

Punt 4: Pujada de Sant Feliu

En època romana, els actuals carrers de la Pujada de Sant Feliu i Ballesteries no existien. En el seu lloc hi havia un gran penya-segat i tot l’espai que ara és el carrer, edificis inclosos, era la riba del riu.

Punt 5: Torre Boschmonar o de les Ballesteries

Des del Portal de Sobreportes, tot al llarg del carrer Ballesteries, fins a Quatre cantons el traçat de la muralla es conserva darrera de botigues i habitatges.

Punt 6: Torre interior Ballesteries

Una mica més avall en el número 26 del carrer Ballesteries es troben les restes del que aparentment sembla una torre romana.

Punt 7: Porta sud o Portal de Migdia

A l’actual Placeta del Correu Vell, situada al final del cardo maximus de la ciutat, s’emplaçà la porta sud de la muralla romana, de la que avui no en queda cap resta visible.